VISTEU-LA !!
HALL MARIA RUBIES GARROFÉ DEL CENTRE CÍVIC DE BALÀFIA
VISTEU-LA !!
HALL MARIA RUBIES GARROFÉ DEL CENTRE CÍVIC DE BALÀFIA
Des de la CONFAVC, volem expressar la nostra més enèrgica condemna, a l’ acció militar de Rússia a Ucraïna. Un fort Clam de NO A LA GUERRA. A l’hora, i sobretot, tot el nostre escalf i suport a tot el poble ucrainià en un moment tant dur i difícil com aquest. Totes som veïnes, d’arreu i volem viure amb pau i no sota l’ús de la maquinària bèl·lica, l’exili, la por.
El nostre moviment, el veïnal nascut dels barris, es caracteritza pels valors de proximitat, humanitat, solidaritat i lluita per la millora de les condicions de vida de les persones, això sí, sempre en un marc de diàleg i mai amb l’ús de la força per aconseguir-ho.
Demanem als governs d’arreu del món que facin tot el possible per retornar al diàleg a aquest conflicte com a única forma de cercar les solucions, evitant així un patiment innecessari a la població civil.
Avui mes que mai, tenim que fer sentir al món, la necessitat de treballar plegades per a la construcció de la pau, un valor universal tot sovint obviat i superat per la temptació de l’ús de la força; la invasió, la guerra i, dolorosament, les morts.
Any Victòria Pujolar Amat
100 anys del naixement de Victòria Pujolar Amat (Barcelona, 1921 - Madrid, 2017)
La seva vida ha estat una autèntica aventura. Republicana, antifeixista, comunista i lluitadora convençuda per un món més just, ha viscut la guerra, la resistència, l’exili, la militància comunista i la clandestinitat, sempre canviant de casa, de poble i de país. Victòria Pujolar en tot aquest periple va criar quatre fills, va ser la veu catalana i femenina de La Pirenaica, la ràdio antifranquista i, mentre vivia a Bucarest, encara va trobar el temps per estudiar la carrera de Belles Arts, aconseguint finalment el seu somni, poder pintar tot allò que vivia.
Victòria Pujolar Amat va ser una republicana, militant del PSUC i activista de la resistència. Represaliada pel franquisme, va patir tortures, presó i exili. Va viure a França, Txecoslovàquia i Romania. Més informació : Viquipèdia
El barri de Balàfia va iniciar aquest dimarts els actes de celebració del 50è aniversari de la creació del moviment veïnal amb la presentació de la programació commemorativa i una conferència a càrrec de l’historiador Dr. Joan Busqueta Riu. La programació, que es desenvoluparà al llarg de l’any 2022, inclou una exposició amb imatges històriques del barri, col·loquis i xerrades sobre el present i el futur de l'associacionisme del moviment veïnal, i el lliurament del Premi Balàfia, que es dedicarà als veïns i veïnes i entitats del barri. Entre les activitats previstes, hi ha l’edició d’un calendari per a l’any 2023.
L’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, ha destacat la història del barri de Balàfia i que la posada en marxa de la seva associació veïnal és representativa del que passava a Lleida fa mig segle. En aquest primer acte institucional, s’ha fet memòria dels pioners de l’associació veïnal i de diversos membres que han estat al capdavant. S’ha recordat que Balàfia fou un barri nascut amb l’impuls de l’arribada de moltes persones vingudes d’arreu i instal·lades en el que llavors era la perifèria de la ciutat i que estava condicionada per la presència de les vies i el pas a nivell. El moviment veïnal, com en altres zones de la ciutat, va sorgir per reclamar necessitats bàsiques i per reivindicar la millora del barri.
En aquest sentit, l’alcalde ha posat en valor la seva força i l’empenta, sent un dels elements clau de la ciutat, que també ha evolucionat cap a espais cooperatius i de voluntariat. Precisament, Pueyo ha posat d’exemple l’acció voluntària nascuda de la base en temps de pandèmia per ajudar els altres i ha reiterat la dimensió humana de la ciutat, que “va més enllà del nosaltres i afegeix una mirada transgeneracional, i que amb aquesta xarxa comunitària es treballa per superar els reptes actuals. Pueyo ha felicitat, en nom de la ciutat, l’actual junta de l’associació i a les anteriors amb el seu treball pel barri, que ha permès “enfortir els llaços comunitaris i a fer de Balàfia un barri ben viu”.
El vicerector de Cultura i Extensió Universitària de la Universitat de Lleida (UdL), Joan Busqueta Riu, ha parlat del sorgiment del moviment veïnal en uns anys en què funcionaven les escoles universitàries (abans que és creés l’actual UdL per llei el 1991). També ha fet un recorregut històric pel barri i ha reflexionat entorn del moviment veïnal, amb lluites de caràcter urbà o reivindicacions polítiques, entre altres, per construir un futur millor. Ja va ser el pregoner del 40è aniversari.
El president de l’AV Balàfia, i president de la FAVLL, amb Rosa Castillo, membre de la junta, han ‘dialogat’ sobre l’evolució del barri, fent un balanç del que han aconseguit i de la importància de les persones per fer-ho possible. Durant l’acte s’ha projectat un vídeo amb imatges del barri, cedit pel Sr. Joan Gómez. La periodista Carolina Gili s’ha encarregat de conduir l’acte, que ha començat a la l’entrada del Centre Cívic amb una ballada de sardanes i amb el descobriment d'una lona commemorativa, a la façana de l'edifici, a càrrec dels socis més antics de l’entitat i de joves, simbolitzant el passat, el present i el futur.
Diversos membres de la Corporació Municipal, representants polítics i socials de la ciutat, així com membres i familiars d’anteriors juntes i veïns i veïnes del barri han assistit a aquest acte al Centre cívic de Balàfia.
US ESPEREM al Centre Cívic de Balàfia! AL HALL MARIA RUBIES Si no has pogut veure-la encara, aquesta és la teva oportunitat.
Us hi esperem!
Primera "Hora violeta"
(espai de reflexió de gènere de la CONFAVC)"
per a repensar com construir barris des de la prespectiva de gènere. Van intervenir al webinar -celebrat el 14 de desembre del 2020 -10 dirigents veïnals i feministes de Mataró, Barcelona, Lleida, l'Hospitalet, Terrassa i Badalona en una pluja d'idees força per a seguir treballant temes de gènere i barris.
#100tífiques és una iniciativa de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI) i el Barcelona Institute of Science and Technology (BIST), amb la col·laboració del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.
L’objectiu del projecte és fer visible i destacar la rellevància i el paper estratègic de les dones a la ciència i la tecnologia, tot fomentant accions conjuntes entre científiques d’acadèmia i d’empresa. El programa té la vocació de fomentar una relació més directa i recíproca entre la ciència i la societat, i molt especialment d’incrementar la consciència d’aquest col·lectiu i eixamplar-ne l’espai.
Per quart any consecutiu, el dia 11 de febrer, coincidint amb el Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència, els centres escolars de tot el país tindran l’oportunitat de connectar i conèixer investigadores de l’entorn de l’empresa, centres de recerca i universitats de Catalunya i el món.
“Per amor…”
En el context en què nosaltres vivim, occidental i patriarcal, la forma convencional que aprenem per a relacionar-nos, per aconseguir una parella i mantenir-la no és casual: és masclista i violenta. També classista i racista, siguem sinceres.
Fa 40 anys que des del feminisme diem que “allò personal és polític”. Doncs si parlem de l’amor de parella, aspecte d’allò més íntim i privat, hem de reconèixer i fer veure que l’amor ha estat i és una eina potentíssima per a sotmetre les noies i les dones. “Estimem patriarcalment” com diu Coral Herrera Gómez, que defensa que l’amor “romàntic” és una eina de control social i un anestesiant per a encara massa noies i dones.
El més greu (i el que ens ocupa avui aquí) és que “per amor” ens aferrem a situacions de violència, abús i explotació. Per amor ens sacrifiquem, perdem la nostra llibertat, les nostres xarxes. Per amor, perdonem que ens facin mal, ho justifiquem o ho minimitzem. Per amor, entenem que hem de salvar l’altre de les seves misèries, tot creient que l’amor el canviarà. Per amor, posem per davant de nosaltres mateixes a la resta. En definitiva, per amor, ens maten (i la majoria de vegades ens maten en vida, que les xifres d’assassinades no ho són tot!).
Per altra banda, volem recordar que la desigualtat econòmica i estructural de gènere ens porta a establir i mantenir relacions, matrimonis, nuclis familiars basats en la dependència. Uns nuclis que no són precisament el lloc més segur de les dones, al contrari.
Nois i homes masclistes que esperen que els cuidem, que seguim els mandats tradicionals de la “bona noia” o “dona respectable”. Que els han fet creure que tenen el poder sempre i que el seu honor depèn d’això.
De fet, és quan reclamem la nostra llibertat i dignitat quan més es dispara el risc de ser agredides. I darrerament estem veient que no només ens agredeixen a nosaltres, sinó també als nostres fills i filles, entre altres.
Conscients de que és necessari un canvi cultural, social, econòmic i sentimental profund (és a dir, que en tenim per molt de temps) us proposem començar per:
UN. Qüestionar els perillosos mites de l’amor romàntic i deixar de dir bestieses com que “l’amor tot ho pot” o “sense tu no soc res”.
DOS. Desmuntar aquests mites: estimar NO és patir, l’amor NO és per sempre, els que més es barallen NO són els que més es desitgen, sense parella NO estàs sola, qui bé t’estimi NO et farà plorar, l’amor NO és la solució als teus problemes ni la clau a l’èxit, NO sempre hi ha finals feliços, una ruptura NO és un fracàs. Etc.
TRES. Escollir a nois i homes que ens estimin bé, que n’hi ha. Saben gestionar la gelosia, els conflictes, accepten un “no” com a resposta, assumeixen la seva part en les cures, …
i QUATRE. No per l’últim el menys important: practicar l’autocura, la sororitat, i l’autodefensa feminista.
I els homes: reaccioneu! Reviseu el vostre masclisme, els vostres privilegis, la vostra necessitat de dominar, la vostra dependència funcional i analfabetisme emocional. Rebutgeu la violència. No sigueu còmplices. Sortiu al carrer. Feu-nos costat sense protagonismes. Deixeu de ser part del problema i sigueu part de la solució.
Ens hi va la vida!!!
Des de que ha començat l’any
és succeeixen les notícies que haurien de posar a la ciutadania en acció i no
es així!.
La participació en la
vida pública en tots els aspectes hauria de ser una mena d’obligació moral i no
ho és. Quan participes voluntàriament en activitats, associacions, plataformes,
etc. dones el teu temps de forma voluntària amb un grup de persones amb
interessos comuns. Fas que el món avanci, amb el teu granet de sorra, sinó
mireu com ha canviat a la societat la perspectiva de l’abús a menors, la
igualtat de gènere o la violència masclista, segurament no prou, però s’avança!
.
A Lleida en aquests
moments tenim, entre altres dos temes flagrants, La Mat i el Transport
ferroviari. Sense deixar de banda la desertització bancària, la factura de la
llum, la repressió política i L’òmicron. Aquests temes haurien de mobilitzar
als i les lleidatanes cada dia, els nostres representats haurien d’escoltar,
educadament, les demandes que les i els
conciutadans els hi exigeixen, també educadament, NO a l’ assetjament de cap
tipus !.
La pressió als i les
nostres representants no ha de parar. A la construcció de la Mat per exemple, en
el Manifest en contra dels macroprojectes energètics i els traçats de les noves
línies d’alta tensió de les Terres de Ponent és denuncia que els macroprojectes
energètics i les consegüents línies d’alta tensió per l’evacuació de l’energia
que produeixen posen en risc la forma de vida de les famílies de les nostres
comarques:
• La construcció
d'aquestes infraestructures afecta de manera directa i irreversible el sector
agrícola, que representa el motor de l'economia de la regió
• Ignora els problemes
actuals de la pagesia com el despoblament i el relleu generacional, que es
veuran agreujats a causa de la construcció d’aquest tipus d’infraestructures
tal com s’ha demostrat en altres territoris del nostre país.
• Alteren els ecosistemes
dels quals depèn l'activitat agrícola
• Trastornen el patrimoni
intangible de les nostres comarques, com el paisatge, que representa un
component fonamental de la identitat de les persones de ponent i un espai de
gaudi cultural i recreatiu.
Fa uns dies així ho escrivia
en un article un representant veïnal, el Francesc Montardit, President de la
Comissió de l’Horta de la Federació d’ associacions veïnals de Lleida i president
de la partida de Vallcalent, una de les afectades.
Sembla que puc acabar l’opinió
amb unes bones notícies, si realment és materialitza, Renfe recuperarà les
freqüències a Lleida d’ Avant davant la pressió d’ institucions i persones
usuàries.
La Capitana de l’ AEM, “Pixu”
va deixar bocabadats als rivals i a l’afició en un gest de fer-play inigualable
en dir a l’arbitra del partit que el gol no havia entrat a la porteria quan
estaven perdent el partit.
Bé, també, cal
felicitar-vos, ressona que els vostres índex d’audiència no paren de pujar !
Felicitats i Endavant!
Jos Farreny Justribó
Donabalafia associació
A l’AVV Balàfia fem 50 anys i ho volem celebrar amb totes i tots!!! Els propers mesos, la Comissió dels 50 anys han preparat un munt d’activitats.
Sou veïnes i veïns de Balàfia? Sou Ex veïns i veïnes? Heu participat, treballat o col.laborat amb l' AVV Balàfia i/o al Barri?. Heu compartit el BON VEÏNAGE A BALÀFIA. Heu compartit VIDA amb nosaltres en algun moment d’aquests 50 anys? Deixeu-nos les vostres dades de contacte! Ho podeu fer mitjançant aquest que hem creat especialment per a l’ocasió: balafia50anysmv@gmail.com
Volem posar-nos en contacte amb totes i tots els que han format part de BALÀFIA durant aquest mig segle de vida. Per tant, si coneixes algú relacionat amb el nostre estimat BARRI, passa-li aquesta informació!