UN MUNT D'ACTIVITATS PER PARTICIPAR
AMB TOTES LES MESURES DE PREVENCIÓ CONTRA LA COVID-19
Alguns olis essencials com els de la planta Melaleuca alternifolia (Arbre del te), tenen propietats antimicrobianes demostrades i se n'ha proposat l'ús intern per al tractament de malalties infeccioses; però les proves de l'eficàcia de l'aromateràpia en condicions mèdiques romanen pobres amb pocs estudis rigorosos científics sobre el tema.
amal Samarath, més
coneguda com Kamal Ranadive, va néixer el dia 8 de novembre de 1917 a Pune,
Índia. L'encoratjament del seu pare per seguir una educació mèdica va inspirar
a Ranadive a sobresortir acadèmicament, però va trobar la seva vocació en
biologia. El 1949, es va doctorar en citologia, l'estudi de les cèl·lules,
mentre treballava com a investigadora al Centre d'Investigació del Càncer de
l'Índia (CICR). Després d'una beca a la Universitat Johns Hopkins de Baltimore,
Maryland, EUA, va tornar a Bombai (aleshores Bombai) i al CICR, on va establir
el primer laboratori de cultiu de teixits del país.
Marta Macho-Stadler impulsora de
Mujeres Con Ciencia
Manifest en contra dels
macroprojectes energètics i els traçats de les noves línies d’alta tensió de
les Terres de Ponent
Els adherents a aquest
manifest exigim la cancel·lació dels macroprojectes energètics i de línies
d'alta i molt alta tensió a les terres de ponent.
Denunciem que els
macroprojectes energètics i les consegüents línies d’alta tensió per
l’evacuació de l’energia que produeixen posen en risc la forma de vida de les
famílies de les nostres comarques:
• La construcció
d'aquestes infraestructures afecta de manera directa i irreversible el sector
agrícola, que representa el motor de l'economia de la regió
• Ignora els problemes
actuals de la pagesia com el despoblament i el relleu generacional, que es
veuran agreujats a causa de la construcció d’aquest tipus d’infraestructures
tal com s’ha demostrat en altres territoris del nostre país.
• Alteren els ecosistemes
dels quals depèn l'activitat agrícola
• Trastornen el patrimoni
intangible de les nostres comarques, com el paisatge, que representa un
component fonamental de la identitat de les persones de ponent i un espai de
gaudi cultural i recreatiu.
Afirmem que els
macroprojectes de producció i distribució d’alta tensió són una agressió al nostre
territori i els seus habitants:
• Les afectacions a
l'activitat agrícola de la regió subestimen la contribució d'aquest sector als
sistemes agroalimentaris que vinculen les ciutats amb les zones rurals
• Incompleixen el
principi de precaució de la UE, el que estableix que si la implantació d’una
infraestructura o qualsevol altre element representa algun tipus de dubte sobre
la nocivitat per la salut de les persones, aquesta s’ha d’aturar
• Anteposen els
interessos del sector industrial de les ciutats i els oligopolis energètics a
les necessitats i el sosteniment de les terres de ponent.
Manifestem el nostre
interès per un model energètic descentralitzat, sustentable i respectuós amb el
territori, que neixi de les necessitats d’aquest, es guiï sota el principi de
la proximitat i tingui en compte als actors socials i els ecosistemes d'aquesta
regió. I alhora, que sigui un model energètic innovador que doni resposta als
reptes globals actuals.
Demanem informació clara
i transparent sobre aquests projectes i els que els seguiran, que es duguin a
terme estudis tècnics independents que mesurin l’impacte ambiental, social i
econòmic real d’aquestes infraestructures, però sobretot, estudis que
esclareixin i mesurin les necessitats energètiques del nostre país i les
possibilitats que ofereixen models alternatius basats en l’autoconsum i les
comunitats energètiques. Reclamem una llei de transició energètica. Exigim que
se’ns tingui en compte.
Reafirmem la nostra
intenció d'organitzar-nos perquè les instàncies corresponents es posicionin en
contra de la construcció de les línies d’alta tensió, que considerem una
agressió directa al nostre modus vivendi i a l'entorn amb grans afectacions en
l’àmbit econòmic, mediambiental i demogràfic.
A ponent concebem un
horitzó amb energies netes per a les nostres filles i fills.
L’estudi INSESS-COVID19, realitzat per la Fundació iSocial i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), ha analitzat les necessitats socials emergents que les 107 Àrees Bàsiques de Serveis Socials de Catalunya hauran d’afrontar en l’etapa post-Covid. En el marc de l’acte de presentació de conclusions de l’esmentat estudi, el professor Xavier Marcet va oferir-nos una conferència adreçada als professionals de serveis socials dels ens locals amb reflexions i pautes per respondre de manera positiva i transformadora als desafiaments que aquesta crisi global comporta per al sector de l’acció social del nostre país.
US PRESENTEM
la nova pàgina web del l Consorci per a la Normalització Lingüística publicaamb recursos per promoure el català durant les festes
CLIQUEU DAMUNT DE LA FOTOGRAFIA
64 botigues d’Abacus i Juguettos consoliden l'acord amb A través del conveni amb el programa 'I tu, jugues en català?', les dues empreses refermen el seu compromís amb la llengua catalana