BONA CASTANYADA! AVUI INAUGURACIÓ DE L'EXPOSICIÓ LLEIDA AL MÓN AL CENTRE CÍVIC DE BALÀFIA

BONA CASTANYADA!!

LA CASTANYERA ( Cançó popular catalana)

Quan ve el temps de collir castanyes,

la castanyera, la castanyera

ve contenta de la muntanya

amb la cistella penjada al braç.

La camisa li va petita,

la faldilla li fa campana,

les sabates li fan cloc-cloc,

i al ballar sempre gira així.

Quan ve el temps de menjar castanyes,

la castanyera, la castanyera,

ven castanyes de la muntanya

a la plaça de la ciutat.

La camisa li va petita,

la faldilla li fa campana,

les sabates li fan cloc-cloc

i en ballar sempre gira així.

Inauguració de l'exposició Objectius de desenvolupament sostenible (ODS) – De Lleida al món, que es podrà visitar a Balàfia fins el 19 de novembre. La mostra, impulsada per la Paeria, que recull els 3 anys de la cooperació que s’ha dut a terme a Lleida. La iniciativa pretén donar a conèixer a la ciutadania les accions solidàries que han impulsat associacions i ONGs, que han estat finançades en les diferents convocatòries públiques de Cooperació Internacional i Educació per al Desenvolupament, Emergències i acció humanitària. Entre altres, els panells de l'exposició mostren el mapa del món amb les intervencions, les accions d’emergència i l’acció humanitària que s’han fet, així com els projectes vinculats a l’Agermanament Lérida Tolima Colòmbia.

VII Memorial Hortènsia Alonso, tindrà lloc el 29 de novembre

 per a la vostra informació 

i si en voleu fer difusió

 “L’abordatge de les violències sexuals” 

CAMINADA PER LA DIABETIS-ANELLEM LLEIDA-

COMPTARÀ AMB 2 RECORREGUTS

SI VOLEU,  US PODEU INSCRIURE

ABANS DE LA SORTIDA AL CENTRE CÍVIC DE BALÀFIA

I AL CORREU adclleida@hotmail.com

INFORMACIÓ

WWW.ADCLLEIDA.ORG

dba@balafia.org

A través de les Delegacions, els i les sòcies tenen un punt d’atenció personalitzada i l’accés a la part més humana de l’entitat ja que tenen a la seva disposició un equip de persones que l’acompanyaran per tal de resoldre, escollir, informar-se i sobretot assessorar-se de totes aquelles qüestions derivades la patologia. Des de les delegacions teniu accés a professionals com: Nutriconista, psicòloga, educadora, activitats, xerrades, tallers i seminaris formatius en grup, a centres atenció Primària, escoles, etc.Podeu contactar amb la delegació de la zona que preferiu i fer la vostra inscripció a l’entitat.

A 6 MESOS DE LA SENTÈNCIA DE LA MANADA

El que esperem del sistema judicial és que sigui just i que garanteixi el bon tracte i l'oportunitat de poder reparar les víctimes de delictes. Que ofereixi confiança a les dones que pateixen violència i s'atreveixen a denunciar-la, i sobretot que no donin el pas a la IMPUNITAT als autors d'aquests delictes tan greus.

És urgent jutjar amb perspectiva de gènere i erradicar el masclisme de tota la societat, però ho és més fer-ho en totes aquelles institucions que, en un estat de dret, han de garantir la seguretat, la llibertat i els drets de les dones que són drets humans. Unes institucions que han d'acompanyar, formar, i si cal obligar als seus professionals a tenir formació en gènere.S'han de revisar les lleis injustes. S'ha de concretar millor els delictes que pateixen les dones pel fet de ser-ho.

NO ÉS ABÚS, ÉS VIOLOLACIÓ

#NoEsNo

Fa temps que s'identifiquen i denuncien les formes que adopta el patriarcat per mantenir-se i reproduir-se. Una d'aquestes formes, fruit de l'abús de poder basat en la força i la violència vers les dones, és la violència sexual, potser una de les violències masclistes més humiliants i vexatòries. 

La decisió judicial de fa 6 mesos va estar i és contestada de manera generalitzada per una societat formada per persones cansades de veure com les dones són tractades com a de segona categoria. Queda clar que sinó hi ha un SÍ ES VIOLACIÓ. CAL UN SÍ. LA RESTA ÉS VIOLACIÓ.

Consell Nacional de les Dones de Catalunya "àgora" del feminisme

La consellera Artadi anuncia mesures del Govern perquè el Consell Nacional de les Dones de Catalunya esdevingui una veritable "àgora" del feminisme

• Artadi ha presidit a la Seu Vella de Lleida el plenari del Consell on ha avançat la creació d’un grup de treball per “empoderar les dones” 
• als mitjans de comunicació

La consellera de la Presidència i Portaveu del Govern, Elsa Artadi, va anunciar a la Seu Vella Lleida que el Govern està preparant mesures per reformular el Consell nacional de les Dones de Catalunya (CNDC), a les portes de la celebració l’any vinent del seu 30è aniversari. Artadi va presidir el Plenari del Consell, on va aprofitar per anunciar que l’Executiu modificarà el decret que regula aquest òrgan perquè esdevingui una veritable “àgora” del feminisme i “s’hi vehiculin les polítiques. Entenem que això és la veritable col·laboració publico-privada entre les entitats, les empreses, les persones que hi treballen cada dia i l’administració”.

El Consell Nacional de les Dones de Catalunya 

El Consell Nacional de les Dones de Catalunya (CNDC) és l'òrgan de participació i consulta de l'Institut Català de les Dones (ICD) que integra representants de 393 entitats que treballen en programes en favor de la igualtat i la promoció de la dona, així com les diferents entitats de dones del territori català, per a les qüestions vinculades al Pla del Govern en matèria de polítiques de dones en els àmbits polític, social, cultural, econòmic i educatiu.

 Va ser creat juntament amb l’Institut Català de les Dones amb la Llei 11/1989, de 10 de juliol i actualment està regit pel Decret 65/2014, de 13 de maig, del Consell Nacional de les Dones de Catalunya.

 Les seves funcions són:

a) Promoure la participació i l'associacionisme de les dones i incentivar el treball en xarxa.

b) Ser consultat amb relació als objectius del Pla del Govern en matèria de polítiques de dones, valorar-ne el grau d'implementació i participar en l'avaluació de les seves intervencions.

c) Fer noves propostes a l’ICD sobre qüestions que afecten els col·lectius femenins i la igualtat efectiva de dones i homes.

d) Proposar la realització d'activitats, jornades i campanyes que facin visibles les aportacions de les dones a la societat i promoguin canvis per tal de reconèixer l'especificitat de la participació femenina en els àmbits polític, social, cultural, econòmic i educatiu, i que tinguin per objectiu aconseguir, des de la perspectiva de les dones, avenços socials en qualsevol sentit.

e) Proposar els procediments adequats per participar activament en fòrums i debats que tinguin com a objectiu polítiques de dones o d'interès especial per a les dones.

f) Vetllar per incrementar la participació de les dones en els òrgans de govern i processos de presa de decisió, tant en l'àmbit públic com en el privat.

g) Emetre informes sobre temes d’interès per a les dones en els àmbits polític, social, cultural, econòmic o educatiu i que contribueixen a la sensibilització social dels drets de les dones, per iniciativa pròpia del Consell o a instància de l’ICD o d’altres organismes.

 Els grups de treball actuals i les seves coordinadores són:

·       Dones amb Discapacitats

·       Dones Grans

·       Dones, Empresa i Economia

·       Dones Migrades i Refugiades

·       ODS i Agenda 2030

·       Participació Internacional

·       Salut

·       Violències masclistes

 El CNDC, des de l’any 1999, té reconegut l’estatus consultiu en el Consell Econòmic i Social de les Nacions Unides (ECOSOC). Des de llavors, està representat en les sessions anuals de la Comissió de la Condició Jurídica i Social de la Dona (CSW) participant activament amb declaracions escrites, intervencions orals i actes paral·lels emmarcats en el fòrum que organitza el Comitè d’ONG sobre la Condició de la Dona/NY.

 Enguany, la delegació de representants del CNDC, encapçalada per presidenta del CNDC, Núria Balada, va presentar a l’ONU les estratègies que s’han incorporat a Catalunya a través del Pla Nacional per a la implementació de l’Agenda 2030 per complir amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible amb una mirada de gènere en totes les polítiques públiques.

A ALPICAT VISITEU l'exposició “Identitat esculpida”, de l’artista Mar Hdez Plana. Sobre la superació del càncer de mama i l'esport.

Exposició “Identitat esculpida”

de l’artista Mar Hdez Plana, que es pot veure a Alpicat fins el 31 d'octubre

“Identitat esculpida”

Es tracta d’un projecte conjunt amb el fotògraf Jordi Serra i sota la direcció artística d’Helena Pielias, llicenciada en Belles Arts en l’especialitat d’imatge, que va néixer fa més d’un any, en un moment en què l’escultora castellarenca es trobava en ple procés de reconstrucció plàstica després d’haver afrontat un càncer de mama. 

Així, tal com explica la pròpia Mar Hernández, el projecte va sorgir de la necessitat d’expressió artística arran d’un procés personal de malaltia, “un procés que indubtablement comporta una transformació, no només física sinó en tots els aspectes i facetes personals”. “Identitat esculpida” és, doncs, un recull d’imatges que tracta simbòlicament aquest procés, “no des d’un punt de vista dramàtic o fotoperiodístic sinó abordant de forma estètica tot el que hi ha darrere el càncer de mama, fent èmfasi en el fet que el cos d’una dona pot tornar a ser atractiu, que hi pot haver bellesa malgrat les cicatrius”.

Tres eixos bàsics

La mostra, que es podrà veure fins al 31d'octubre, inclou una quinzena de fotografies que s’han estructurat en tres blocs: un dedicat a la malaltia, on es mostren imatges del seu cos pintat amb pintura acrílica, un altre dedicat a la bicicleta, com un recurs que l’ha ajudat a canviar i millorar, i un tercer dedicat a la feminitat, l’erotisme i la sexualitat, que fa referència a la recuperació com a dona. Per tant, l’exposició es divideix en tres eixos bàsics: salut, esport i dona.

Les imatges de l’exposició aniran acompanyades de textos escrits per la mateixa Mar Hernández (amb l’excepció d’un elaborat per la Dra. Mati Segura, psicòloga i sexòloga) i d’un catàleg on també apareixeran altres fotografies que han quedat fora de la mostra.  

El projecte “Identitat esculpida” compta amb el suport de l’Ajuntament de Castellar del Vallès, l’Institut Català de les Dones i la Secretaria General de l’Esport de la Generalitat de Catalunya. L’acte d’inauguració va comptar amb una xerrada de la pròpia escultora.

25 anys de la VOCALIA DE LA DONA DE L' AVV BALÀFIA. RECONEIXEMENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA A LES ENTITATS DE DONES

 l’artista Mar Hdez Plana ha confeccionat la Litografia d'obsequi

Creiem que les persones que desenvolupem el nostre treball des del voluntariat amb l’ajut de les institucions, l’ Ajuntament de Lleida, la Diputació de Lleida i l' Institut Català de les Dones, principalment, ens honora la solidaritat, el respecte, la integració, la companyonia i l’amistat i així ho transmetem. Aquest tipus de col·laboracions ens fan créixer a totes i tots, anant més enllà del que és purament l’activitat i el seu entorn. Confiem continuar col·laborant en properes edicions.

Teresa Gil recull la Litografia de la Vocalia de la Dona de Balàfia

Montserrat Torruella, Teresa Gil i Àngeles Amador amb Jos Farreny, delegades

A Catalunya hi ha actualment 1.051 associacions de dones. La presidenta de l'Institut Català de les Dones (ICD), Núria Balada, va presidir l’homenatge i reconeixement públic que el Govern de la Generalitat de Catalunya va fer a 50 associacions de dones que han arribat als vit-i-cinc anys de trajectòria.

Núria M. Torrebella recull la Litografia de la Vocalia de la Dona de l' Associació Veïnal de Copa d'Or i Sot de Fontanet

Les aportacions de les dones són necessàries si volem avançar cap a un model de societat  més justa i equitativa”. En aquest sentit, la presidenta ha subratllat que “les associacions de dones canalitzen la participació, fan fluir i visibilitzen idees i opinions, i faciliten la interlocució entre els actors de la societat”.  També ha destacat que “no hem d’oblidar que els drets assolits i consolidats per les dones ho són gràcies al treball constant i a la tenacitat de les entitats que els han perseguit i aconseguit”.

L’Institut Català de les Dones i la revista Sàpiens visibilitzen les dones en la Guerra Civil a través de 12 perfils

La presidenta de l’Institut Català de les Dones, Núria Balada, la directora de Sàpiens, Clàudia Pujol, i la històriadora Teresa Abelló, han presentat el Dossier “Totes les dones de la Guerra Civil”, que a través de 12 dones de diferents perfils, classes socials i ideologies reivindica i visibilitza la participació de les dones en aquesta etapa històrica.

La presidenta de l’ICD ha destacat la iniciativa de Sàpiens per a “recuperar les històries de dones d’àmbits tan diversos i situar-les en escenaris tan diferents dins d’un mateix període històric”. Així com el fet que “l’ICD i Sàpiens col·laboren des de l’any 2012 en la recuperació i divulgació de biografies de personatges femenins singulars que la història ha invisibilitzat”.

Pujol, qui ha afirmat que "la Guerra Civil ha estat explicada pels homes”, ha reivindicat una altra mirada que tingui en compte l’experiència de les dones. La directora de Sàpiens ha explicat que “la idea de fer aquest dossier especial està inspirat en la lectura del llibre La guerra no té rostre de dona, de l'escriptora bielorussa i premi Nobel Svetlana Aleksiévich, que relata la història de les dones que van combatre en la Segona Guerra Mundial” i ha assegurat que en fer la recerca amb aquesta altra mirada “hem trobat dones amb històries increïbles i realment molt interessants”.

Finalment, la historiadora Teresa Abelló ha criticat “l’anorreament de dones com la primera i única directora que ha tingut la Vanguardia. La periodista Maria Luz Morales” i ha valorat que “no s’ha estudiant prou la Secció Femenina i seria molt interessant peruqè després de guanyar la guerra, el dia següent calia guanyar els esperits, i això es va fer a través d’una militànica polièdrica, un exèrcit femení de dones mestres i solteres que havíen de formar en els valors de la família, i a tota una població analfabeta se l’havia d’educar en higiene i fortalesa física”.

DOLORS CANALS

HISTÒRICA DE LA COEDUCACIÓ A CATALUNYA

Les dones sobre les quals s’aprofundeix són: la periodista María Luz Morales; la monja, Mare Maria de Montserrat; la miliciana Conxa Pérez; la falangista María Josefa Viñamata; la represaliada Aurora Picornell; la burgesa Teresa Amatller; l’espia “La Blonde”; las líder obrera Margarida Abril; les prostitutes “Les noies de madame Petit”; la infermera Patience Darton; la mestra Dolors Canals; i l’exiliada  Mercè Rodoreda.

Dia Internacional de les Dones Rurals. 15 d'octubre

Declaració del CNDC 

amb motiu del Dia Internacional de les Dones Rurals

Reptes de les dones a les zones rurals

La participació de la dones al mercat de treball a les zones rurals abasta un ampli ventall d’ocupacions, que van més enllà de l’agricultura, especialment al nostre país; com diu l’Informe del Parlament Europeu sobre les dones i el seu paper a les zones rurals ( 2016/2204(INI) elaborat conjuntament per la Comissió d’Agricultura i Desenvolupament Rural i la Comissió de Drets de la Dona i Igualtat de Gènere, es considera les dones com agents del canvi per a una agricultura sostenible i més respectuosa per al medi ambient; tenint en compte que a redós de l’agricultura i la ramaderia es generaran d’altres activitats econòmiques que ajudaran a dinamitzar les zones rurals.

Hi ha un tel prim que separa les dones que viuen al món rural del món urbà, que en alguns casos sembla que ja hagi desaparegut del tot i, de fet, l’accés a l’educació i els canvis generacionals i sociològics, de mica en mica, ho han fet possible. Però tenim molts indrets del país on viure-hi i treballar-hi, és tot un repte, perquè en la forma d’organitzar-nos col·lectivament i familiar, s’arrosseguen uns rols que ni de molt lluny són d’igualtat. Tot i els avenços a la nostra societat rural i urbana, la conciliació porta nom de dona.

 

Aquest mateix any 2018, el Parlament Europeu ha fet una Recomanació al Consell sobre les prioritats de la Unió Europea durant el 62è període de sessions de la Comissió de la Condició Jurídica i Social de la Dona de les Nacions Unides, segons la qual es demana l’apoderament de les dones rurals i l’accés de la dona als mitjans de difusió i a les tecnologies de la informació i les comunicacions. Això posa en evidència, si més no formalment, que s’ha detectat aquesta necessitat i que s’han de millorar les condicions de vida i de treball a les zones rurals, si es vol evitar el seu despoblament, tenint el compte el paper multifuncional que s’atorga a les dones a les zones rurals. Així doncs, caldrà que s’apliquin les polítiques públiques necessàries per a què es facin efectius aquests canvis tecnològics i viaris per afavorir el desenvolupament a les zones rurals.

La sostenibilitat de les zones rurals passa, doncs, per la millora en les condicions de vida i de treball de les dones, i hem de tenir en compte que la seva participació en l’ús dels instruments dels programes de desenvolupament rural 2007-2013 han estat baixos, segons es desprèn dels informes emesos pel propi Departament d’Agricultura. En la incorporació de joves, un 27 % han estat dones; en la modernització de les explotacions agràries, les dones han arribat al 9 %; en la millora dels processos de transformació i comercialització, un 6,6 % han estat de dones; en creació i desenvolupament de microempreses, el 21% ha estat per part de dones i de les activitats turístiques el 26,5% han estat sol·licitades per dones. Aquesta és una mostra que possiblement es podria extrapolar a tots els àmbits, no és que no hi hagi dones sinó que la seves feines de coordinació no es visibilitzen, com passa a tot arreu.

Consell Nacional de les Dones de Catalunya

Catalunya,  15 d’octubre de 2018

La reforma de la Llei de l'esport de Catalunya

"Preparades.Llestes.Llei"

reforma de la Llei de l'esport de Catalunya

Ja ha començat la cursa per reformar l'actual Llei de l'esport de Catalunya. La Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC) està en ple procés per tirar endavant una iniciativa legislativa popular(ILP) i ja estan buscant signatures.

Una llei del segle XXI

La mateixa UFEC assegura que volen "una llei que ens representi, que promogui els nostres valors i que tingui per objectiu impulsar l'esport català". També es vol una llei que "millori la pràctica esportiva i el sistema de gestió de l'esport".

La proposta de text legislatiu ha passat tots els tràmits pertinents fins arribar al punt actual, confirmant-se el passat 28 de maig quan va ser publicat pel Butlletí Oficial del Parlament. L'objectiu que es va establir per passar a la següent ronda és la recollida de les ja conegudes 50.000 firmes. Les intencions, a banda de la renovació d'una llei que necessita una actualització, és adaptar les normes al segle XXI. De moment, segons afirma la UFEC, la recollida de signatures va "molt bé", i a partir del mes de setembre ja es faran oficials les primeres xifres.

Els tempos de la llei són sis mesos de termini per entregar les signatures, amb data límit el 23 de novembre del 2018, però amb una possibilitat de pròrroga que va fins a finals del mes de febrer del 2019. A partir d'aquí i un cop assolits els mínims exigits per tirar endavant la llei, s'hauran d'esperar sis mesos més en el procés de la tramitació parlamentària.

INORMA'T. DIGUES LA TEVA. IMPLICA'T. 

I SI VOLS, SIGNA