El nou govern té en la joventut una de les seves principals característiques i també aposta per la representació del territori i més presència de dones: n'hi haurà cinc per les tres que hi havia fins ara i pels deu homes!!. DEMANEM al nou govern un major compromís i obligacions com a ens públic en matèria de contractació, ajuts, esports, coeducació, protecció de la salut, justícia i centres penitenciaris, urbanisme, medi ambient, mobilitat, dona i món rural. Compromís pressupostari per al desenvolupament de la llei. Representació paritària a tots els òrgans i nivells directius, amb transitorietat per assolir-la (més llarga de la que voldríem). Usos del temps, conciliació, corresponsabilització i permís patern. Plans d'igualtat amb racionalització d'horaris, flexibilitat i personalització. Tolerància zero amb la violència masclista i l'assetjament sexual. Garantia del dret al propi cos.
La llei d’igualtat catalana pot ajudar al canvi cultural i de mentalitat social, però el canvi també s’ha de venir per altres bandes
A partir de la llei hem d'aconseguir els canvis estructurals necessaris i trencar els estereotips perquè la dona tingui el paper rellevant al qual ha estat vetada històricament.
Aquesta LLEI 17/2015, del 21 de juliol, d'igualtat efectiva de dones i homes, es va aprovar negociant gairebé sis-centes esmenes presentades pels grups. La llei encara ha d’aterrar a l’executiu, i s’ha de posar en marxa. Per tant, unes setmanes després de l’aprovació de la llei, no sabem com serà aquest observatori. El que sí que sabem és què en diu el text que s’ha aprovat, que parla de la necessitat que hi hagi un observatori explícit de gènere que ens aporti dades perquè, a través de l’Institut Català de les Dones, el govern pugui dissenyar les polítiques públiques més acostades a les necessitats del país i de la societat en general.
L’única cosa que podem dir és com ens imaginem que hauria de ser aquest observatori. Des de l’Institut Català de les Dones sempre hem dit que no s’ha de crear una estructura que dupliqui tasques, càrrecs o les funcions que ja es duen a terme des d’altres llocs. Per tant, no es tracta de crear un organisme a part de l’Institut Català de les Dones o de la Generalitat, sinó d’omplir amb més funcions aquesta institució (l’ICD) per tal que, amb l’estructura mínima que necessiti, pugui fer les tasques d’observatori que ara mateix no fa, perquè no tenim les eines ni tenim aquest encàrrec. Encara no tenim el text fix, després de la incorporació de les esmenes. Quan tinguem això, haurem de començar a fer els reglaments de desplegament de la llei en cada un dels punts que a nosaltres ens pertoqui, que no són tots.
La llei impulsa mesures per garantir la paritat i la presència equilibrada d’homes i dones en l’àmbit públic, però no aborda de forma tan extensa l’empresa privada. És una llei completa? S’han deixat alguns punts? és clar. S’han deixat molts punts. Però se n’han incorporat moltíssims que fins ara no teníem legislats. Creiem que és una llei que fa un pas endavant molt ferm, però que no pot ser de cap manera la llei definitiva que ha de donar pas a un escenari absolutament d’igualtat entre els homes i les dones. La llei és un instrument. I aquest instrument ens ha de servir per seguir caminant. Per poder imaginar una societat diferent, més enllà de les lleis hi ha les actituds de les persones i, per tant, de les que són als càrrecs públics, a les administracions, a les empreses i de tots els agents socials i econòmics que hi ha en una societat. Tots els problemes de la desigualtat entre els homes i les dones venen d’un imaginari col·lectiu que ordena socialment les persones en una situació diferent envers les seves oportunitats i el seu punt de partida. Per tant, els homes i les dones estem posats en llocs diferents en aquesta societat. Tota llei és bona si ens fa avançar, però no és l’única eina amb la que hem d’afrontar aquest avanç.
Garantir una presència equilibrada d’homes i dones en sanitat o educació és molt difícil, a causa del nombre elevat de dones. En carreres tècniques també, però per la situació contrària. Factors com aquests resten força a la llei? és un instrument més. La llei pot ajudar al canvi cultural i de mentalitat social, però també s’ha de donar per altres bandes. Clar que si fóssim capaços com a societat de construir una organització social diferent, exempta de totes les desigualtats i discriminacions entre els uns i les altres, no faria falta una llei d’igualtat. És veritat que hi ha alguns àmbits on les dones són més representatives o estan més representades. Però aquesta llei ve a corregir les desviacions respecte les persones que estan discriminades. Hi ha una sèrie de factors culturals pels quals els homes no omplen les facultats de ciències de l’educació, però no és una trava per a ells. Hi poden accedir perfectament. En canvi, la manca d’accés de les dones a un tipus de formació determinada ve donada també per aquest imaginari col·lectiu i perquè hi ha un munt de factors que les frenen en aquest possible accés. Aquesta llei ve a corregir les desviacions de les desigualtats respecte les dones, que són el 50% de la població en un estat de més vulnerabilitat. I de menys drets. Els drets els tenim tots adquirits, però no els podem exercir de la mateixa manera. L’exemple que has posat és una excepció. En la majoria de casos són les dones les que tenen algunes dificultats per accedir a alguns llocs. No podem basar aquesta llei, ni cap altra, en l’excepció. Ara, haurem de fer accions positives perquè estaria molt bé que els homes accedissin a ciències de l’educació. Aquesta seria la normalitat. No veig que aquesta llei hi hagi d’anar el contra. La llei té punts on es parla de la incorporació de les dones a les carreres vinculades a la ciència o la tecnologia. També parla de l’accés dels homes a professions feminitzades, però no ho acaba d’especificar. Perquè això és l’excepció.
Encara que avui puguem dir que s’ha avançat molt en igualtat, la realitat quotidiana ens diu que encara no és així, per exemple amb aquestes Cinc dades que mostren que la igualtat entre homes i dones és un miratge: 1:elles han sortit a treballar, però ells no han entrat a casa; 2: treballem més però també tenim menys diners i menys salut;3: encara ens marquen la vida els rols i estereotips de gènere; 4: allò que compta té segell masculí; 5: i la política encara és un territori poc amic de les dones.
