En l'acceptaciód'unanovasocietatpluricultural,calreconèixer la importànciade molts elements, l'educació, la col.laboració, el bon veïnatge al'hora d'oferirunesrespostesadequades alesnecessitatssocials.Peraixò,ladiversitat de cultures de la nostra ciutat nohade ser fontd'enfrontaments,sinó uncomponentqueenriqueixila cultura i les persones.
Fomentar el desenvolupament de maneraadequada delessocietatsdemocràtiques, ésimprescindibleperadquirirunesautèntiquescompetènciesinterculturals. Aixòexigeixque el seu nivellde formacióinterculturalsiguielevat.Elfetde que els homes i les dones de la nostra societat procedentsde culturesdiferents,llunyde suposar unproblema,s'ha de plantejar comuna bonaoportunitatper educar-nos envalorsdemocràtics.
Els resultatsposarande manifestla influènciade la culturaen elsefectesde la socialització.Aquesttreballtécom a objectiu aprofundiren aquesta variableconsiderantdues cultures,la catalana/l'espanyolaila marroquina, ianalitzarelsefectes queelsdiferentsestilsde socialitzaciótenenen el nostre barri.
ONU
Dones està compromesa amb la promoció dels drets humans de les dones i
col · loca la seva realització en el centre del seu treball en totes les
àrees temàtiques.Arreu
del món, les dones davant violacions múltiples dels seus drets humans -
quan no puguin participar en les decisions que afecten les seves vides o
reclamar una representació justa política, quan s'enfronten a la
discriminació en l'ocupació, quan se'ls nega el dret a la terra i a la
propietat, o quan són víctimes de la violència dins de casa. Altres
obstacles als drets sorgeixen quan les dones i les nenes no poden anar a
l'escola o la consecució de la salut, o són objecte de pràctiques
tradicionals nocives.Alhora,
els governs de tot el món han dut a terme les obligacions legals de
drets humans per lluitar contra les desigualtats de gènere. L'acord
internacional clau sobre els drets humans de les dones és la Convenció
sobre l'Eliminació de totes les Formes de Discriminació contra la Dona
(CEDAW), que també es descriu com la declaració internacional dels drets
de les dones. Ratificat per
185 estats membres de les Nacions Unides, CEDAW abasta un consens
mundial sobre els canvis que cal dur a terme per tal de fer realitat els
drets humans de les dones. Aquest any es compleix el 33 aniversari de l'adopció de la Convenció per l'Assemblea General de l'ONU el 1979.En
virtut de la CEDAW, els Estats tenen l'obligació d'eliminar les
múltiples formes de discriminació que les dones per raons de gènere
enfrontar, no només al assegurar-se que no hi ha lleis que discriminen
les dones directament, sinó també assegurant que tots els arranjaments
necessaris es posen en el lloc que es que les dones puguin experimentar realment la igualtat en les seves vides.
Enfocament d'ONU Dones Una
de les formes principals de ONU Dones treballa per promoure els drets
humans de les dones és mitjançant el suport als agents nacionals, en el
govern i en la societat civil, pels seus esforços per aplicar la
Convenció. L'objectiu de donar suport a les dones de l'ONU en aquest àmbit és triple: # Facilitant el desenvolupament de marcs nacionals de drets humans, d'acord amb la Convenció, com ara constitucions, lleis i polítiques; # Suport a l'aplicació dels actuals marcs de drets humans per ajudar a assegurar l'impacte i realització dels drets # Posant
especial èmfasi en els grups més vulnerables i marginats, com les dones
pobres i indígenes, de manera que els marcs nacionals siguin més
inclusives i sensibles a tota la gamma de preocupacions de les dones
drets.
Europa Central i Oriental i la CEI ONU
Dones ha treballat amb socis cap a la sensibilització de gènere en les
polítiques nacionals dels països de la Comunitat d'Estats Independents,
el que resulta en la inclusió de les prioritats de drets de les dones en
papers nacionals de desenvolupament d'estratègia a Tadjikistan,
Kirguizistan, Armènia, Azerbaidjan, Geòrgia i Moldàvia. Molta feina també s'està fent a la regió per assegurar el dret de les dones a la terra.En
Kirguizistan, ONU Dones dóna suport centres d'assessorament jurídic en
les set províncies, on les organitzacions locals han prestat assistència
i representació legal a milers de dones. En
un enfocament de dues puntes, ONU Dones també ofereix formació als
tribunals tradicionals en la consideració dels drets de les dones a
l'hora de resoldre les disputes sobre la propietat i l'herència.
Dones de Ciència : Rosalind Franklin a l'estructura de l'ADN - probablement la
descoberta més important en biologia del segle XX- Maria Pia Cosma,
Mercè Boada i Christiane Nüsslein-Volhard
Reprogramación celular:
¿una herramienta real de la medicina regenerativa?
Això ha generat un gran interès en el camp de la medicina regenerativa. Per exemple, aquest tipus de cèl · lules, anomenades "cèl · lules mare pluripotents induïdes" (IPS) poden ser utilitzades en el tractament de moltes malalties. Però és això realment possible? Què hem de tenir en compte amb aquest enfocament? Els científics també han descobert que la reprogramació de cèl · lules adultes pot ocórrer de forma natural en el cos, però encara no entenem per què passa això i, més important encara per als objectius de la medicina regenerativa, com succeeix.
Les cares de la nostra ciència: Mercè Boada
Christiane Nüsslein-Volhard
Christiane va nèixer a Magdeburg, Alemanya, 1942, és una bioquímica, biòloga molecular i genetista alemanya guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1995.
Els seus treballs es desenvolupen, fonamentalment, en el camp de la influència de la genètica sobre el desenvolupament embrionari del fetus. Al costat d'Edward Bok Lewis i Eric Wieschaus van identificar en la Drosophila melanogaster, anomenada popularment com a mosca del vinagre, una sèrie de gens
que determinen l'evolució dels diferents segments de l'animal i
decideixen la seva conversió en organismes especialitzats, aplicant-se
perfectament en la gènesi humana. Al costat de Wieschaus aconseguí
identificar els 40.000 cromosomes d'aquesta mosca mitjançant el microscopi òptic, i van concloure que dels 20.000 gens de la Drosophila melanogaster 5.000 són importants i 140 essencials.
Les aportacions de Rosalind
Franklin a l'estructura de l'ADN - probablement la descoberta més
important en biologia del segle XX- van ser menystingudes per l'equip
de Watson i Crick que -finalment- va guanyar el Premi Nobel sense ella. Per sempre més els seus noms han d'anar junts cada cop que en fem esment !!!
Roser Gonzàlez, catedràtica de Genètica de la Universitat de Barcelona explica en el seu artícle : Es evident que el món de la recerca científica no és aliè a les desigualtats de gènere. En els països desenvolupats, la proporció de dones decreix bruscament des de l'etapa d'estudiant fins als llocs més alts de les categories de professors i d'investigadors. A les Universitats espanyoles, per exemple, les dones constitueixen el 59% dels llicenciats, però només el 13,7% dels catedràtics.
Roser González, catedràtica delDepartament de Genèticade la Universitat de Barcelona, analitza el problema en aquest text, que fou la lliçó inaugural de la Universitat de Barcelona el curs 2006-2007. En primer lloc, es dóna a conèixer l'exemple de dues dones científiques, Rosalind Franklin i Barbara McClintock, que van assolir importants avenços en genètica malgrat els problemes que van haver d'afrontar. Les aportacions de Rosalind Franklin a l'estructura de l'ADN - probablement la descoberta més important en biologia del segle XX- van ser menystingudes per l'equip de Watson i Crick que -finalment- va guanyar el Premi Nobel sense ella. Barbara McClintock va tenir més sort i els seus treballs sobre l'existència de segments mòbils en els cromosomes foren adequadament reconeguts, malgrat que va haver de patir durant gairebé 20 anys la dura incomprensió dels seus col·legues. Tot i que s'acostuma a creure que la discriminació de gènere dins el món científic tendeix a corregir-se amb el temps, les dades que aporta la professora Roser González fan dubtar-ho. A la dècada dels 90 s'han incorporat 2.500 homes més que dones a les Universitats espanyoles. Aquest biaix seria atribuïble sobretot a factors socials i culturals, i per a superar-ho l'autora proposa desenvolupar polítiques de gènere i plans d'igualtat dins les institucions científiques i acadèmiques.
Les cares de la nostra ciència: Margarida Artal
I no us perdeu La Ciència en Primera Persona : El genoma huma. Del passat al futur: http://www.xtec.cat/web/innovacio/cesire/setmanaciencia12/videoconferencia . Conferència impartida pel dr. Roderic Guigó Serra, Coordinador del Programa de Bioinformàtica i Genòmica del Centre de Regulació Genòmica (CRG) i Catedràtic de Bioinformàtica de la Universitat Pompeu Fabra (UPF). La investigació al laboratori de Bioinformàtica i Genòmica que dirigeix el Dr. Guigó es centra en el desenvolupament de mètodes computacionals per a l’anàlisi de genomes. Ha participat en el projecte del genoma humà i en el de moltes altres espècies. Actualment el grup d’investigació participa en el
projecte ENCODE, que té com a objectiu desxifrar el significat biològic de la seqüència del genoma, i al
Consorci Internacional del Genoma del Càncer (ICGC). La seqüència del genoma és el conjunt d'instruccions que determinen les característiques biològiques dels éssers vius (en el nostre cas, el color dels ulls, de la pell, la nostra alçada, la predispoció a patir determinades malalties, etc.) La seqüència de referència del genoma humà va ser desxifrada l'any 2001, el resultat del treball conjunt de centenars de biòlegs i informàtics durant més de 10 anys. El cost total del projecte va ser de 3000 millions de dólars. Des d’aleshores, els mètodes experimentals i computacionals han progressat de manera extraordinària, i en aquests moments el cost d'obtenir la seqüència d'un genoma humà és de 3000 dólars. Aviat estarem en disposició de conèixer la seqüència del genoma de cadascú de nosaltres. Durant la xerrada resumiré els diferents moments del projecte del genoma humà i discutiré com el coneixement del genoma pot canviar les nostres vides. També explicaré com la meva vida científica ha estat afectada per aquest projecte.
